Route Streamline Icon: https://streamlinehq.com

Ofimàtica i "núvols"

 

Un paquet ofimàtic és un conjunt de programes informàtics dissenyats pel treball d'oficina. Tot i que hi pot haver una gran quantitat de tipus de programes en un paquet ofimàtic, la majoria incorporen un processador de textos i un full de càlcul, normalment també un sistema gestor de base de dades, un programa de presentacions i editors de gràfics; i excepcionalment poden incloure una agenda, un navegador web, un editor web o un client de correu electrònic.

 

Ofimàtica d'escriptori. LibreOffice resisteix

 

 

Històricament, la suite d'ofimàtica d’escriptori més utilitzada ha sigut «Microsoft Office», un conjunt de programes d’oficina similars a LibreOffice però de codi propietari i amb llicència de pagament per ús. 

En els últims anys, Microsoft, l’empresa propietària ha incitat els seus usuaris a migrar a un sistema de subscripcions d’ofimàtica al núvol que anomena «Microsoft 365». Inclús en alguns moments la companyia va anunciar la discontinuïtat del desenvolupament de Microsoft Office en favor de Microsoft 365, semblava, per tant, que «Microsoft Office 2021» seria l’última versió de la suite d’escriptori que finalitza el seu suport el 2026, però finalment, se’n va desdir, durant el quart trimestre de 2024 va alliberar la versió «Microsoft Office 2024» que tindrà suport fins a 2029.

Tot i que podem trobar-ne de propietaris preinstal·lats als ordinadors, sovint arriba un moment que el que és gratuït deixa de ser-ho. En tot programari s'ha de valorar què aporta cada opció i sobretot què comporta.

No és objecte d'aquest curs introduir a l'ús específic d'un de concret, i tractarem LibreOffice com a genèric de suite d'oficina, pel seu caràcter accessible (es distribueix amb una llicència lliure (MPL)), multiplataforma, sense tarifes de llicència, amb ampli suport d'idiomes, compatibilitat, i compta amb una gran comunitat d'usuaris.

Com a interfície principal ens trobarem:

  • La barra de títol.
  • La barra de menú que presentarà comandes per arxius, edició, visualització, inserció, format, estil, taules, formularis, eines, ajuda...
  • Barres d'eines, amb totes les icones que permeten un accés fàcil a comandes concretes, sovint poden canviar segons el context actual (per exemple si som dins una taula).
  • Barra d'estat, on hi haurà informació sobre el document, estats, i per canviar ràpidament algunes funcions.
  • La barra lateral servirà per situar panells segons el context actual, per exemple hi trobarem el navegador del document, o les propietats d'on se situa el cursor (per exemple tipus de font).
  • La pàgina on editarem el text.

Les suites d'oficina han estat un repte pel que fa a l'adaptació dels seus casos d'ús i van des d'usuaris principiants que volen escriure una simple nota, fins a usuaris molt avançats (per exemple fulls de càlcul).

A https://books.libreoffice.org/es/ podem trobar llibres amb documentació molt àmplia.

Com a suite d'oficina, quan instal·lem libreoffice, haurem instal·lat:

Un processador de text.
Permet exportar arxius de text als formats PDF i HTML sense programari addicional, és capaç d'obrir i desar documents en diversos formats, inclòs l'OpenDocument, DOC de Microsoft Word, DOCX, RTF i XHTML.

Un editor de fulls de càlcul. 
Pot exportar fulls de càlcul al format PDF, llegir i escriure documents en formats OpenDocument (ODF), Excel (XLS), CSV i altres.

Un programa de presentacions.
Inclou la capacitat de crear arxius PDF, i també la capacitat de llegir i escriure en el format d'arxius de Microsoft PowerPoint (ppt).

Un programa de gestió de base de dades.
LibreOffice Base permet la creació i maneig de bases de dades, elaboració de formularis i informes que proporcionen als usuaris finals un accés fàcil a les dades. Igual que Microsoft Access, és capaç de treballar com un front-end per a diversos sistemes de bases de dades com ara el d'Access (JET), font de dades ODBC i MySQL/PostgreSQL.

Un editor de gràfics vectorials i una eina per fer diagrames.
Ofereix «connectors» entre les formes, que estan disponibles en una gamma d'estils de línia i faciliten la construcció dels dibuixos, com a diagrames de flux. Té característiques semblants a l'edició de programari d'escriptori com Scribus i Microsoft Publisher. Draw també pot exportar les seves creacions al format PDF; i obrir, editar i exportar directament l'estàndard SVG.

També tindrem un editor de fórmules matemàtiques i un editor web.

Ofimàtica al núvol

Històricament, el programari d’oficina eren un conjunt d’aplicacions que es descarregaven al PC, s’instal·laven i podien funcionar sense connexió a internet. En els últims anys s’ha popularitzat paquet d’ofimàtica en línia, normalment molt vinculats a altres serveis d’ús habitual en el treball d’oficina en línia com gestió de fitxers «al núvol», calendaris compartits, web mails... Aquest canvi de tendència tot i aportar novetats interessants com el treball col·laboratiu o funcionalitats per compartir continguts amb més facilitat, tenen més a veure en canvis de models de negoci per monetaritzar la massa d’usuaris actius a través de subscripcions i també en l’ús de dades personals que recol·lecten, i no tant a una necessitat desitjada per usuaris i empreses. Fins i tot podem veure com les diferències són imperceptibles entre la versió on-line i la d'escriptori. 

Sobre els "núvols"

Parlar de cloud com a espai invisible on guardem dades, pot emmascarar les coses i confondre els termes. Hem de tenir clar que si no estem executant el programa en el nostre ordinador, s'executarà en un(s) altre(s) extern(s), i que delegarem el processament de les dades, i la privacitat a algú altre. Sent estrictes, això pot topar amb certes legislacions i àmbits d'aplicació, per posar un exemple, amb l'aplicació del RGPD s'han anat prohibint certs serveis en línia a diferents països d'Europa perquè no eren capaços d'assegurar els mínims exigits de privacitat:

2022 Gener - L'Autoritat Austríaca de Protecció de Dades va decidir que l'ús de Google Analytics en el seu lloc web viola el GDPR.

Agost de 2022 - L'Agència Danesa de Protecció de Dades (DPA) prohibeix l'ús de Google Workspace en les organitzacions del sector públic. El municipi escolar de Helsingr formula un pla per prohibir 8.000 Chromebooks per a l'inici del nou curs escolar.

Novembre de 2022 - El Ministeri d'Educació francès prohibeix les versions gratuïtes de Microsoft Office 365 i Google Workspace a les escoles.

Com a consell: repassar termes d'ús o demanar a algú amb qui confiïs que te'ls expliqui. També es pot recórrer a agències oficials (aepd o apdcat).

Davant tota l'oferta que hi ha de serveis d'emmagatzematge a servidors i serveis com a substituts de programari en local hem de plantejar-nos quins seran els termes d'utilització, com hem anat recomanant en altres capítols a continuació unes quantes preguntes que ens poden orientar en l'elecció:

 

Com en altres proveïdors de serveis podem anar al supermercat i escollir el que millors valoracions tingui (aqui es comparen ). També podem confiar en infraestructures proporcionades per altres que s'han fet les mateixes preguntes i que no tenen intencions d'enriquir-se, alternatives com cryptpad, somnuvol, proporcionats per framasoft ,  chatons, disroot, o el que proporcionen partners de nextcloud a https://nextcloud.com/partners/ . Per provar-ho sense compromís es pot fer a https://nextcloud.com/sign-up/  .

Tot i això, no deixem d'aconsellar que se li doni la importància que creguis a on deixaràs les dades i l'operativa de la teva comunitat, i si és important, consideris si has de tenir infraestructura pròpia per mantenir la sobirania de les dades. Això implicaria mantenir o contractar un servidor gestionat amb un servei de núvol instal·lat, o mutualitzar infraestructures amb qui vius, treballes o col·labores habitualment.

 

Resources