Internet i la societat del coneixement

Internet

Bàsicament, Internet són molts ordinadors connectats en una xarxa pública i global.

Es diu que és una xarxa de xarxes internet és la unió de milions de subxarxes domèstiques, acadèmiques, comunitàries, comercials i governamentals. Perquè aquests ordinadors puguin intercanviar informació és necessari l'ús de protocols estandarditzats. Tots aquests protocols se separen en capes per tal de fer més independent cada part d'internet.

L’Internet és Jove.

Els inicis d'internet se situa a la dècada dels 1960, però durant molts anys el seu ús és molt minoritari, bàsicament en àmbits militars i acadèmics. És a finals de la dècada del 1990 que comença a utilitzar-se per sectors més amplis de la població, i no és fins durant la primera dècada dels 2000 que es democratitza amb un ús massiu en una part important del planeta.

Cal entendre que el telèfon intel·ligent, és de principis del 2000, però no és fins després del 2010 que les xarxes mòbils 3G millorades i les 4G (que permeten amplades de banda per un ús més intensiu d’internet), són desplegades de forma generalitzada a ­una part important del món. És doncs en els últims 15 anys que trobem un ús intensiu i diari de molta gent en l’ús de programari connectat a internet. També cal tenir en compte que parts molt poblades del planeta encara no tenen el mateix nivell de connexions que en països més desenvolupats en termes econòmics i tecnològics.

Webs, però també molt més

Associem molt internet a la consulta i interacció en pàgines web escrites en hipertext a través de la xarxa WWW (World Wide Web, Xarxa d'abast mundial), les quals consultem a través d’un navegador web. Però aquest, és sols un ús que podem fer a internet. Internet és la xarxa física que ens permetrà intercanviar multitud de dades a través de molts protocols estandarditzats diferents, gràcies a internet podem: intercanviar correus electrònics, compartiment de fitxers, fer trucades telefòniques, veure televisió per internet, participar en xats, jugar en línia...

Accés a internet

Per un ús intensiu d’internet ja sigui per quantitat d’amplada de banda (caudal de dades) com per qualitat en la connexió (estabilitat i latència), hem de ser conscients de quina forma ens cometem a internet. Algunes activitats que fan un és intensiu són per exemple veure vídeos sota demanda, jugar a videojocs, participar en videoconferències, utilitzar ofimàtica al núvol i col·laborativa, o inclús tràmit amb formularis de diversos enviaments en què és necessari mantenir una connexió oberta...

Bàsicament, hem de tenir en compte dues qüestions, la primera és la nostra sortida pública i la segona qüestió és en l'àmbit de la xarxa local.

Sortida pública: Ens referim a com fem la connexió a la xarxa d’internet a través d’una companyia de telecomunicacions (també anomenada ISP). Per exemple dues maneres diferents són connectar-nos a una xarxa que disposa d’un encaminador (router) connectat per fibra a una companyia de telecomunicacions ISP, o un altre és estar connectat directament des d’un telèfon intel·ligent a través d’una targeta SIM per una xarxa mòbil d’una companyia de telecomunicacions ISP. Aquestes dues, fibra i dades mòbils, són les dues formes més habituals, però hi ha moltes maneres d’aconseguir internet d’un ISP com ADSL, Wifi, Wimax, Satel·lit...

 
Figure : El nostre proveïdor d'internet (ISP) ens connecta a internet

Si podem escollir, de forma general desaconsellarem utilitzar xarxes mòbils, i connectar-nos a xarxes locals que disposin de connexió de fibra, sobretot pels usos més exigents. És important prestar atenció en aquest punt en telèfons intel·ligents (també en algunes tauletes i portàtils) que tenen ambdues formes de connectar-se, ja que la persona usuària pot anar decidint quina connexió utilitza segons les seves necessitats.

Per un ús intensiu en les connexions mòbils hem de tenir en compte el nivell de cobertura i el tipus de connexió, ja que sempre necessitarem un índex de cobertura alt, però no tots els protocols utilitzats tenen la mateixa capacitat ni proporcionen la mateixa qualitat de senyal.

Xarxa local: La majoria de dispositius poden connectar-se a una xarxa local ja sigui domèstica, professional, institucional, comunitària o comercial, que proveeix una sortida a internet a través d’un encaminador.

Si utilitzem sistemes cablejats per connectar-nos a la xarxa local aconseguirem una connexió estable, i segurament de major qualitat que per una connexió sense fils (wifi).

Quan escollim una connexió sense fils hem de ser conscients del nivell de cobertura de la connexió que establim, si coneixem la ubicació d’un punt d’accés o encaminador que emet el senyal de la xarxa local ens hi situarem tan a prop com puguem.

També cal tenir en compte que les xarxes locals amb molts clients connectats amb uns equips i manteniment inadequats poden tornar-se molt deficients. Cal estar alerta quan ens connectem a una xarxa local que és compartida amb usuaris desconeguts o desconeixem com s’administra la sortida pública a internet, cal anar amb compte. En aquests casos podem valorar les següents opcions, però algunes excedeixen els continguts d’aquest curs:

• Utilitzar una sortida pública pròpia en comptes de la xarxa local. Si el dispositiu no compta amb un sistema de targeta SIM o similar podem valorar utilitzar tècniques de tethering a través d’un telèfon intel·ligent.
• Habilitar el firewall, són sistemes de seguretat que eviten comunicacions no desitjades, pot variar segons el sistema operatiu.
• Valorar la utilització de VPN per tot el tràfic a internet.

Quan contractem una connexió a internet a un ISP normalment ens ofereixen o bé una tarifa plana o bé de pagament per tràfic. En les tarifes amb límit de tràfic cal estar alerta si el consum extra ens el cobren de forma extra (acostuma a ser molt car) o simplement ens rebaixen la qualitat. Per evitar superar el límit hem de tenir en compte:

• Cal ser conscient del contingut que més consumeix, normalment és el contingut multimèdia, sobretot vídeos consumeixen moltes dades. Algunes aplicacions permeten limitar la descàrrega automàtica de continguts multimèdia en funció de la connexió que s’està utilitzant.
• El text consumeix molt poc, i les webs que inclús contenen imatges acostumen a estar optimitzades per resolucions baixes (pantalles petites). Cal anar amb compte amb el Thetering (convertir un dispositiu en un encaminador i proporcionar connexió a altres dispositius), sobretot si ens connectem amb dispositius amb resolucions altes (pantalles grans).
• Cal anar amb compte amb descàrregues i actualitzacions automàtiques, no realitzar-les amb connexions amb límits de tràfic.

Salut, desconnexions i dieta digital

Cal tenir en compte que tenir habilitat tant el Bluetooth, el Wifi com les connexions mòbils en telèfons intel·ligents, farà que els dispositius estiguin constantment intercanviant dades de forma inalàmbrica. En principi els fabricants no haurien de permetre que els dispositius emetin per sobre determinats límits, però sempre que no sigui innecessari, com en les hores de descans, és recomanable habilitar el mode avió, apagar dispositius, allunyar-los de la zona de descans o desactivar les xarxes sense fils.

Quan fem un canvi de distribució a l’habitatge o una persona professional ens instal·la un punt d’accés wifi o un encaminador amb wifi, és recomanable no col·locar aquests aparells a zones de nit i descans. Inclús alguns programaris d’aquests aparells permeten desconnectar fàcilment l’emissió de xarxes sense fils amb botons d’apagat, per hores o manualment a través d’aplicacions.

Últimament, moltes persones valoren reduir el seu ús digital per guanyar qualitat de vida per no dependre tant de la hiperconnectivitat actual. Inclús moltes famílies es plantegen endarrerir l’entrega de dispositius intel·ligents connectats a internet als més petits.

Més enllà d’una demonització de les «pantalles», el dia d'avui, assolir competències digitals bàsiques és indispensable per exercir drets universals, així com necessaris per relacionar-se amb les institucions que han de vetllar pel compliment d’aquests drets. Les competències necessàries per desenvolupar-se en aquests canals digitals no són innates, cal formar-nos, infants, adults, tots i totes sense deixar ningú enredera en l’ús d’aquestes tecnologies.

Cal valorar quin ús fem de determinades aplicacions i serveis web que ens demanen la nostra atenció de forma intensiva i fomentar la reflexió sobre si tenim un retorn en la nostra qualitat de vida amb relació a la quantitat de temps que passem davant aquestes aplicacions.

Els termes d’ús i normes dels llocs que utilitzem a l’esfera digital són importants, no cal llegir-ho tot, ja que acostumen a ser extenses i utilitzen llenguatges tècnics, però sí estar atents a coses com per exemple els límits d’edats i la privacitat de les dades. En cas de voler que infants i joves utilitzin eines d’adults cal valorar els controls parentals que limiten hores, instal·lació de programari sense autorització, ús de DNS amb restriccions a llocs amb continguts no aptes per a menors... etc. Si bé l’ús d’aquestes eines supera els continguts d’aquest curs cal estar atents a famílies que no donin importància a aquestes qüestions, cal alertar que hi ha riscos d’addició, assetjament, estafa... els quals un infant n’és més vulnerable que un adult. També cal fer notar davant l’absència de sensació risc, que un menor, sense tenir conciència de les conseqüències, pot cometre delictes molt fàcilment en l’àmbit digital (difondre continguts personals sense permís, suplantació d’identitat...), en els casos més greus podria desencadenar reclamacions de responsabilitats per danys i perjudicis cap a tercers amb multes i condemnes econòmicament molt elevades. Cal recomanar educació digital i acompanyament parental per afrontar aquests reptes, fomentant sempre l’acompanyament i els espais i cercles de confiança més enllà de prohibicions que no sempre poden ser efectives.

Identitats i anonimat

Identitats públiques a l’entorn digital

La nostra identitat digital està formada pel conjunt d’informació que compartim en línia i la percepció que els altres tenen de nosaltres a través d’Internet. Aquesta identitat es pot construir de manera conscient o inconscient i pot tenir un impacte significatiu en la nostra vida personal i professional.

En l’entorn digital, cada interacció deixa rastre: publicacions a xarxes socials, comentaris en fòrums, perfils professionals i fins i tot dades recopilades per tercers. És fonamental gestionar aquesta identitat per mantenir un equilibri entre la visibilitat, la reputació i la privacitat.

Marca Personal: La teva Identitat a Internet

La marca personal és la manera com ens presentem al món digital i com volem que ens percebin.

Aspectes clau per construir una bona marca personal:

• Autenticitat: La identitat digital ha de reflectir qui som realment.
• Coherència: Els diferents perfils en línia han de transmetre un missatge clar i alineat.
• Contingut de valor: Compartir informació rellevant que aporti credibilitat i experiència en un àmbit determinat.
• Interacció: Participar en xarxes professionals, fòrums i espais de debat per crear connexions de qualitat.

Perfils Diversos: Separació d’Identitats

És habitual tenir diferents identitats digitals segons l’ús i el públic objectiu.

Tipus de perfils digitals:

1. Perfil professional: Per a ús laboral o acadèmic (LinkedIn, blogs professionals, pàgines web personals).
2. Perfil personal: ...
3. Perfil a xarxes de tercers: Xarxes socials d’ús privat o d’oci (Instagram, Facebook, TikTok).
4. Perfil anònim o pseudònim: Per participar en fòrums o espais de debat sense vincular la identitat real.

És recomanable utilitzar comptes separats per a cada àmbit i revisar les opcions de privacitat per controlar qui pot accedir a cada tipus de contingut.

Privacitat i Seguretat en la Identitat Digital

La privacitat és un factor clau en la gestió de la identitat digital. Per evitar riscos com el robatori d’identitat o la suplantació de perfils, cal adoptar bones pràctiques de seguretat.

• Revisar les configuracions de privacitat a xarxes socials.
• Utilitzar contrasenyes segures i activar el doble factor d’autenticació (2FA).
• No compartir informació sensible (adreça, telèfon, dades bancàries) en espais públics.
• Buscar-se a Google periòdicament per veure quina informació és accessible sobre nosaltres.
• Tenir cura amb les cookies i la informació recopilada per aplicacions i llocs web.

Molts serveis i pàgines web voldran saber qui som per poder fer tràmits, guardar preferències, perfilar els interessos de l’usuari, accedir a informació no pública per anònims, vendre dades a tercers, oferir publicitat perfilada...

Rastre digital (cookies)

Les pàgines web poden emmagatzemar una gran quantitat de dades sobre les seves visites, encara que siguin visites anònimes, algunes d’aquestes dades són necessàries per la navegació en les mateixes webs i tenen un ús legítim, d’altres poden tenir interès comercial i de podrien ser compartides amb altres empreses o organitzacions de forma massiva i automàtica.

Per normativa europea les pàgines web estan obligades a informar amb qui comparteixen dades, i les usuàries tenen el poder de rebutjar o revocar l’ús compartit d’aquestes dades. Aquesta normativa que a priori vetlla pels drets de les persones pot arribar a ser molesta quan constantment trobem diàlegs que ens demanen prendre decisions sobre les galetes.

Dependrà de nosaltres exercir aquests drets. Cal tenir en compte que la majoria de navegadors webs podem esborrar les dades emmagatzemades d’un lloc o tots els llocs que hem visitat anteriorment, també podem navegar en mode incògnit (un mode on generalment no es conserva historial, les galetes i altres dades emmagatzemades són esborrades en tancar el navegador, i de forma preconfigurada no es comparteixen determinades dades del navegador). També podem configurar el nostre navegador perquè siguin compartides el mínim de dades personals, i alguns navegadors web permeten navegar en diversos perfils estancs.

Hem de tenir en compte que el negoci de dades anònimes és lucratiu només en webs amb grans audiències, la majoria de llocs petits només utilitzen cookies per fer funcionar millor les seves pàgines web, tot i que molts projectes utilitzen serveis externs com analítiques o altres serveis externs gratuïts a canvi de proporcionar dades d’usuaris. Davant d’això també podem utilitzar complements que bloquegen només algunes connexions externes.

Iniciar sessió

Per accedir a determinats apartats d’una web, sobretot si necessitem guardar un perfil amb dades personals, se’ns requerirà que ens autentifiquem. Si prèviament no tenim un usuari creat se’ns demanarà crear-ne un. Normalment tan sols ens demanen un nom, un canal de comunicació com l'email o número de telèfon i una contrasenya, altre llocs poden demanar-nos molts més camps a omplir, això dependrà de cada lloc.

A l’hora de trametre algun formulari, sobretot per crear un compte, és habitual que els propietaris del formulari vulguin assegurar-se que darrere el formulari hi hagi una persona i no un procès automatizat. És per això que a vegades ens fan superar algun repte pensat per diferenciar humans de màquines. Aquestes proves s’anomenen CAPTCHA (acrònim en anglès de "test de Turing públic i automàtic per a diferenciar a màquines d'humans"), si no se superen els reptes proposats no podem trametre el formulari.

Dades biomètriques

Un aspecte que cal tenir especial cura són les dades biomètriques, no està aconsellat utilitzar dades biomètriques (empremta, iris, rostre...), ja que són dades sensibles especialment protegides, i tot i que la legislació també té buits respecte a aquesta qüestió, algunes administracions poden sol·licitar-les. Hi ha molta controvèrsia, ja que són dades d’autentificació inalterables per la persona i sempre hi ha risc a filtracions i que siguin publicades. Com qualsevol dada que facilitem hem de ser concients qui emmagatzemerà aquesta dada i quin ús en farà. Per exemple és diferent enmmagtzemar una empremta al dipositu per una funcionalitat proporcionada pel mateix sistema operatiu, que cedir l’empremta a un tercer sigui una empresa o instutució pública.

2FA (doble factor d'autenticació)

Es tracta simplement d’una autenticació de dos passos per canals de comunicació diferents. És una mesura de seguretat per verificar la identitat de la persona que vol iniciar sessió a un lloc digital. Fa més lenta l'operativa, però és molt aconsellable implementar-ho en serveis crítics. Les entitats bancàries per exemple ho han de fer per llei.

Certificats digitals

Els certificats digitals són fitxers informàtics de certificació mitjançant criptografia en què una entitat certificadora que és considerada com una autoritat ha firmat electrònicament.

A Catalunya és habitual utilitzar per tràmits amb l’administració a bé els certificats expedits per la FNMT (Fábrica Nacional de Moneda y Timbre) o el certificat IdCAT del Consorci Administració Oberta de Catalunya depenent de la Generalitat. Cadascú té el seu procés per sol·licitar-lo. Dependrà de cada entitat certificadora el procediment per aconseguir el certificat, la FNMT permet sol·licitar-ho a través d’una aplicació Android/IPhone, per videoconferència, amb DNIe o sol·licitar-ho per formulari web i personar-se físicament a una oficina. Per sol·licitar un certificat IdCAT caldrà omplir un formulari web i personar-se a una oficina.

Un cop aconseguit el certificat aconsellem instal·lar-lo a un navegador web d’un dispositiu de confiança i d’allà el podrem importar a altres aplicacions. Si el tenim a un navegador web, amb un certificat digital podem firmar documents com pdf, però també podem accedir a llocs web d’administracions i realitzar tràmits online.

Cl@ve

Cl@ve és un sistema per identificar-se electrònicament amb les administracions públiques. És un sistema ràpid i senzill, en què per utilitzar-lo necessitarem instal·lar una app al nostre telèfon intel·ligent. Per donar-nos d’alta haurem de fer o bé una videotrucada o bé sol·licitar una carta postal.

Identitats digitals transversals

En alguns casos podem vincular l’usuari que volem crear a un compte d’un altre lloc. Això pot ser molt còmode per poder utilitzar un mètode d’autentificació unificat, però cal anar alerta si no volem donar excessiva informació al lloc on usem aquestes passarel·les d’autentificació, ja que es pot extreure molta informació a través d’aquestes passarel·les.